En general, les diferents espècies de mamífers que vocalitzen solen emetre vocalitzacions similars i fins i tot reconeixibles entre elles, però amb els fòcids això no passa. Hi ha algunes espècies que tenen repertoris de vocalitzacions subaquàtiques molt diversos i altres que només emeten sons polsats.

Les vocalitzacions subaquàtiques són comuns en la majoria d’espècies de fòcids, i la majoria d’aquestes es poden atribuir als mascles i sobretot en època de reproducció. Els pocs resultats que hi ha sobre l’estudi de vocalitzacions subaquàtiques de fòcids apunten que són emeses pels mascles adults durant el comportament de lluita amb altres mascles, durant la defensa dels territoris i en l’accés o l’atracció de les femelles.

Les espècies que utilitzen menys complexitat vocal ho fa mitjançant polsos de baixa freqüència i ràfegues irregulars i un repertori molt limitat. Les espècies de fòcids que utilitzen major complexitat vocal subaquàtica tenen un repertori extens i variat, vocalitzacions en forma de cant sorollós i generen ones sinusoïdals i dos o més patrons rítmics en vocalitzacions d’elements repetits.

I perquè unes espècies utilitzen patrons molt complexos i altres menys? … no hi ha cap relació entre la complexitat d’aquests cants i la filogènia de les espècies de fòcids. És a dir, ser d’una determinada família, gènere o grup de fòcids no determina la complexitat del cant sota de l’aigua. La complexitat de les vocalitzacions subaquàtiques esta relacionada amb l’estratègia de reproducció utilitzada per cada espècie.

Les espècies que utilitzen una baixa complexitat vocal són monògames en sèrie, no lluiten amb altres mascles, no formen grups de cria, es reprodueixen en platges o en el gel i estan subjectes a un major risc de depredació …. No cal fer massa soroll.

D’altra banda, les espècies amb major complexitat vocal són promíscues o polígames, formen grups de cria al gel compacte o terrestre i tenen un menor risc de depredació …. Via lliure a presumir.

Mascle adult de vell marí de Hawaii vocalitzant sota l’aigua.. Cal notar l’expansió de la zona gular a l’emetre el soroll. © Jonathan Bird (fer clic per veure el vídeo).

Espectrograma de les vocalitzacions de baixa freqüència d’un mascle de vell marí de Hawaii — © Marine Mammal Research Project- University of Hawaii (fer clic per veure el vídeo).