Brossa de la pandèmia
El pingüí trobat a la platja de Juquehy (Brasil) es podria tractar del primer animal mort a causa de la ingesta de brossa derivada de la pandèmia.
El passat 9 de setembre es va trobar mort un pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus) a la platja de Juquehy, al nord del litoral de Sao Paulo, Brasil. La causa de la mort ha estat la ingesta d’una mascareta del model N-95. Així ho va revelar la necròpsia realitzada per l’institut Argonauta, responsable del monitoreig de la platja de la costa nord de Sao Paulo.
El pingüí de Magallanes és de mida mitjana, mesura entre 61 i 76 cm de llargària i pesa entre 2,7 i 6,5 kg. Habiten la zona més meridional d’Amèrica del sud, tant per l’est com per l’oest. S’alimenten principalment de sardines, calamars i crustacis en general. A l’hivern migren des del sud d’Argentina cap al nord buscant aliment i ocasionalment alguns es separen del grup i acaben arribant a les costes del Brasil.





Segons l’institut Argonauta, les mascaretes s’han convertit en un nou tipus de residu a tot el Brasil. Les dades mostren que es van trobar 113 mascaretes a les platges del nord de Brasil entre el 16 d’abril i el 9 de setembre.
L’oceanògraf i president d’aquest mateix institut, Hugo Gallo Neto, destaca que hi ha un augment de la brossa trobada a les platges: “Ja venim alertant l’aparició de mascaretes, i aquest cas és una prova que aquest tipus de desaprofitament causa mal i mortalitat també en la fauna marina, a més de la irresponsabilitat de la persona que dispensa una mascareta en un lloc inadequat i amb un risc de contaminació per altres persones”. També suma a les seves declaracions el fet que el pingüí trobat a Juquehy es podria tractar del primer animal mort a causa de la ingesta de brossa derivada de la pandèmia.
Aquests fets, sumat al que venim veient fins ara, ens mostren com, tot i els confinaments derivats de la pandèmia, la natura i sobretot el medi marí, no sols no mostra signes de recuperació sinó que el seu estat empitjora de formes que no s’havien vist fins ara, però sempre amb un mateix element en comú, l’acció de l’espècie humana.