Els boscos també “són de mar”. Són inclús més antics que les grans selves i boscos que coneixem. Però a diferència del verd que sobresurt en els mapes i fotos satel·litàries, aquests boscos són invisibles sota el gran mant blau que cobreix el 70% del nostre planeta. La seva màgia et captura per sempre a l’instant que entres en aquest món submarí i els seus colors i formes es fan visibles!

Els boscos d’animals marins (Marine Animals Forests-MAF’s, per les seves sigles en anglès) es troben a totes les profunditats i latituds. Semblen més estructures de ciència-ficció creades per la segona versió d’AVATAR, de James Cameron, que no colònies d’animals capaços de confeccionar una heterogeneïtat de formes tridimensionals, origen d’espais únics de diversitat.

Avui, Dia Mundial del Oceans, volem donar protagonisme a aquests biomes. 

Repassant breument els últims documents publicats,  com “l’Informe Global Biodiversity Outlook 5”  de la Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB),  aquests demostren que els esculls de corall i altres ecosistemes bentònics estan patint l’increment més ràpid de risc d’extinció de tots els grups objecte d’estudi. L’objectiu centrat a reduir la seva vulnerabilitat a través de la restauració i reducció de les pressions i amenaces a què a escala global estan sotmesos no va ser possible el 2015 i tampoc es va arribar al 2020. Això són males notícies per a tothom… però hi ha esperança!

Amb el recent inici de la Dècada de les Nacions Unides per a la Ciència de l’Oceà per al Desenvolupament Sostenible i de la Dècada per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030), ara tenim l’oportunitat de potenciar aquests objectius mundials, a través de la conscienciació i l’acció, per a:

• guiar i crear coneixements bàsics per a la investigació;
• fomentar el treball en xarxa i accions; 
• i, una de les més importants de totes, pressionar als responsables polítics perquè prenguin decisions i avancin amb pressupostos reals per fer possible el canvi.

Ara és el moment en què els oceans han de jugar un rol protagonista i, amb ells, els boscos d’animals marins, representats per organismes que formen dossers submarins comparables a estructures com els arbres dins d’un bosc, especialment a determinades profunditats i latituds. Aquesta bio-arquitectura està feta mitjançant muntatges biològics formats principalment per organismes que, com les esponges, les gorgònies, els corals, els anèl·lids, els briozous, els mol·luscs, els tunicats, etc., s’alimenten de partícules en suspensió, creant-se espais únics de mides mil·limètriques,  que sorprenen amb tot el que pot existir a un m² o a extensions quilomètriques,  com és la gran barrera de corall d’Austràlia.

A més de l’impacte directe i indirecte del turisme que afecta els MAFs, d’altres  grans pressions que pateixen aquestes comunitats són la pesca d’arrossegament, el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans, la contaminació i la sobre explotació dels recursos costaners. Les investigacions fan evident que, després de patir grans disturbis i segons el seu estat de vulnerabilitat, profunditat i latitud, en algunes ocasions aquests ecosistemes no arriben a recuperar-se mai.

Des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida i des del Mar Roig fins a la Gran Barrera de Corall d’Austràlia, els MAF proporcionen serveis ecosistèmics essencials: 

• marisc de comunitats poc profundes i profundes per al consum humà;
• estabilitat de l’ecosistema mitjançant el manteniment de la biodiversitat;
• protecció costanera (esculls de corall poc profunds o llits d’ostres);
• entorns saludables i atractius per als turistes;
• suport a les economies locals basades en el turisme;
• com que  el carboni antropogènic es diposita als MAFs de forma permanent mitjançant processos biològics, el seu paper com a embornals de carboni també és notable. Aquest darrer servei ecosistèmic és cada cop més reconegut, tot i que encara falten conjunts de dades disponibles a gran escala per determinar la seva contribució de forma més exacta.

Qué es pot fer des de l’àmbit polític?

Com deiem abans, per lluitar contra la pèrdua d’aquests ecosistemes, la seva fragmentació i el seu deteriorament,  sens dubte calen polítiques que reforcin la gestió de les àrees protegides, fent complir les lleis establertes. Actualment, existeixen moltes normatives, però el seu desconeixement i la manca de rigor en les seves aplicacions, que evita el seu compliment, estan provocant danys irreversibles en aquests ecosistemes que generen gran riquesa, menjar, salut i benestar.

En aquests moments el que es necessita és que els països, els governs regionals i els locals es comprometin de forma efectiva, urgent i inamovible,  a destinar recursos per a la protecció d’aquests ecosistemes. La comunitat científica ja no pot donar més arguments… pràcticament són tots sobre la taula. Ara, més que mai, necessitem de polítics valents que prioritzin mesures efectives lligades a pressupostos per la conservació d’aquests ecosistemes marins,  base de grans punts de diversitat del nostre planeta. 

Protegint-los a ells ens estem assegurant també el nostre futur, el temps s’està acabant i el rellotge aviat arribarà a un punt de no retorn.