La conservació de l’entorn natural, marí i terrestre, no ha de ser una prioritat només per a la comunitat científica, la ciutadania hi juga un paper clau i també és necessària la seva implicació. No obstant, involucrar i sensibilitzar a les persones en els reptes ambientals actuals i futurs no sempre és fàcil.

En aquest sentit, el món artístic sempre ha estat una forma d’explicar una història a través de les emocions, un atribut eficaç a l’hora de comunicar problemàtiques mediambientals i poder generar un impacte en la societat. I és en aquest aspecte en el que es centra aquest article de la BBC, en el que s’explica coma alguns artistes de diferents disciplines han aprofitat aquest vincle emocional per abordar la crisi ambiental que viu el nostre planeta. I tots tenen clar que hi ha alguna cosa que no va bé.

Per exemple, Melt és un projecte fotogràfic de la Deanna Witman, formada en ciències ambientals i amb experiència com a biòloga de camp durant més d’una década. Amb aquest projecte pretén posar en evidència el canvi que produeix l’ésser humà en el medi ambient i conscienciar sobre la rapidesa amb la que es produeixen aquests canvis. Per a fer-ho, Witman va recopilar imatges satèl·lit de Google Earth de glaciars i altres llocs i les va imprimir en paper a la sal sense fixar, amb la qual cosa va provocar que les fotografies s’esvaïssin amb el pas dels dies durant l’exposició. Amb aquest recurs, la intenció de Witman va ser transmetre cert paral·lelisme entre les imatges desapareixent i la realitat que hi ha darrere de cadascun dels llocs fotografiats.

En un altre dels seus treballs, Witman agafa com a base les fotografies d’icebergs monolítics que el fotògraf William H. Pierce va fer en una expedició al 1864 a la costa del Labrador, a l’oceà Atlàntic Nord. Aquestes fotografies de Pierce podrien ser les primeres conegudes d’aquestes efímeres estructures gelades.

“Veure com es impactaven hàbitats realment excepcionals va tenir un profund impacte subconscient en mi. Però també vaig sentir que estava proporcionant la millor informació que vaig poder, sobre com aquests projectes podrien canviar potencialment aquestes àrees i espècies “, comenta Witman.

Un altre exemple més recent d’aquest tipus d’art activista és l’escultura de Lorenzo Quinn, que consisteix en dues mans que emergeixen del Gran Canal de Venècia per a protegir i sustentar l’històric edifici de l’Hotel Ca’ Sagredo. Aquesta escultura vol ser un recordatori de com la pujada del nivell del mar amenaça aquesta i moltes altres ciutats costaneres del món.

Però aquests no són els únics exemples. Sembla que la creixent urgència i escala de la crisi ambiental està impulsant a explorar noves i creatives formes d’aixecar la veu des de diferents punts de vista. Al cap i a la fi, la col·laboració entre científics, artistes, líders d’opinió i ciutadans en general permet aportar coneixements, experiència i recursos per a, entre tots, fer front als reptes ambientals que vivim i apostar per formes de desenvolupament sostenible amb l’entorn que ens rodeja.