SUBMON
  • Element del menú
    • Qui som
      • Missió, visió i valors
      • Equip
      • Transparència
    • Què fem
      • Conservació i biodiversitat marina
      • Educació ambiental i tallers
      • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
      • Activitats sostenibles amb el medi marí
    • Col·labora
      • Participa en els nostres projectes
      • Empreses
    • Notícies
    • Contacte
    • Element del menú
  • ca
    • ca
    • es
    • en
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter
  • ca
  • es
  • en
SUBMON
  • Qui som
    • Missió, visió i valors
    • Equip
    • Transparència
  • Què fem
    • Conservació i biodiversitat marina
    • Educació ambiental i tallers
    • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
    • Activitats sostenibles amb el medi marí
  • Col·labora
    • Participa en els nostres projectes
    • Empreses
  • Notícies
  • Contacte
  • Element del menú
Educació i sensibilització

Aquella vegada que el Mediterrani quasi es va dessecar

juny 16, 2020
By Tecla Maggioni
0 Comentar
1279 Visites

El Mar Mediterrani representa només un 1% de la superfície de tot l’oceà mundial però alberga al voltant del 7% de la biodiversitat marina mundial, amb més de 17.000 espècies descrites.

Tal i com el coneixem avui en dia, banya 21 països i 3 continents amb una profunditat mitjana de 1.430 metres, i la seva màxima profunditat es troba a la fossa de Calipso, a prop de Grècia.

El Mar Mediterrani té una gran taxa d’evaporació i si no fos per la constant entrada d’aigües des de l’Oceà Atlàntic, l’aigua dolça pels rius i les precipitacions no podrien equilibrar aquesta pèrdua d’aigua per evaporació.

Heu imaginat què passaria si es tanqués l’Estret de Gibraltar i el Mar Mediterrani no rebés aigua de l’Atlàntic?

Sembla una hipòtesi surrealista, però és exactament el que va passar fa aproximadament entre 5,96 i 5,33 milions d’anys, durant l’Edat Messiniana. Aquesta desconnexió marina amb l’Oceà Atlàntic va provocar que els processos d’evaporació intensos contribuïren a l’augment de la salinitat de l’aigua del Mediterrani i provoqués que es depositaren grans quantitats de cristalls de guix i halita (sal comuna).

Durant la campanya amb el vaixell oceanogràfic Glomar Challenge de 1971 es van realitzar perforacions profundes al fons marí, i a les mostres es va trobar una capa de dipòsits de guix i halita que en alguns llocs arribava als 3 km de gruix.

En aquesta capa es van trobar també microfòssils de foraminífers d’aigua poc profunda i petites petxines de mol·luscs, pertanyents a organismes que van habitar un llac hipersalí.

Aquelles proves geològiques confirmen que el nivell del Mar Mediterrani va baixar entre 1 i 2 km per sota de  l’actual, gairebé dessecant-lo per complet. Altres evidències que recolzen aquest esdeveniment d’evaporació són les mines d’explotació de sal y de guix que existeixen al llarg de les costes del Mediterrani actual, com les que es troben a Sicília.

Extracció de sal a la mina de Realmonte, Sicília (crèdits: Alice Mattiuz)
Quines han pogut ser les causes que van ocasionar aquest fet?

S’han elaborat diferents teories sobre les causes del que es denomina Crisi Salina del Messinià (CSM). Una d’elles es basa en el desplaçament de les plaques tectòniques: el moviment de les plaques Africana, Aràbiga, i Euroasiàtica va fer que l’Estret de Gibraltar es tanqués, causant l’aïllament del Mediterrani.

Una altra hipòtesi valora la possibilitat que a l’oceà mundial el nivell del mar va baixar, degut a l’augment de la capa de gel de la Antàrtida a l’edat final del Miocè, i hi ha haver una menor aportació d’aigua Atlàntica a la conca Mediterrània.

En definitiva, la teoria que es considera més probable té en compte dos efectes: per una banda, el desplaçament de les plaques tectòniques que va fer que es tanqués l’Estret de Gibraltar i el canvi climàtic  nivell regional. Aquests canvis van produir temporades de menor precipitació i temperatures més altes, la consegüent variació de la quantitat d’aigua aportada pels rius a la conca Mediterrània.

El nivell del Mediterrani va baixar amb el tancament de la connexió amb l’Atlàntic, i després va oscil·lar depenent dels canvis climàtics regionals. Sense anar més lluny, l’aportació d’aigua es va veure reduïda o fins i tot tallada, de la mateixa manera en la que es tanca l’aixeta de la banyera. L’aigua que va quedar es va evaporar i els cristalls de sal es van precipitar al fons del mar, aquesta condició va durar centenars de milers d’anys! El Mediterrani es va fer quasi inhabitable i les espècies marines van migrar o van morir, ja que l’aigua era massa salada o poc profunda.

I quan es va tornar a omplir el Mediterrani?

Aquest aspecte també va ser tema de debat per a la comunitat de geòlegs, però gairebé tots estaven d’acord en dir que l’Estret de Gibraltar va tenir altra vegada un paper clau: l’aigua va tornar a introduir-se des de l’Oceà Atlàntic, tot i que les causes podrien haver estat diferents.

Podria haver-se produït un augment del nivell del mar, gràcies a la desglaciació, que va afavorir de nou l’entrada d’aigua atlàntica. Altres estudis aporten la teoria que els moviments tectònics van permetre que s’obrís un pas a l’actual estret de Gibraltar, afavorint l’entrada d’aigua. Una altra possibilitat és que un rierol que desembocava al Mediterrani va erosionar i va obrir una escletxa a l’actual Estret.

L’agua Atlàntica torna a complir la conca Mediterrània (crèdits: pppspics CC-BY 2.0)

El que és cert és que el Mar Mediterrani va tornar a omplir-se progressivament en el que la geòloga italiana maria Bianca Cita va denominar “inundació zancliana”,  que va posar fi a la Crisi Salina del Mar Mediterrani en l’edat del Pliocè.

L’Edat Messiniana ha sigut una etapa clau pel Mar Mediterrani, que ha deixat una matèria prima que avui en dia seguim explotant i ha causat canvis radicals en la fauna i la flora marina.

I en un futur, podria tornar a passar algun esdeveniment similar?

 

  • Email
  • Facebook
  • Pinterest
  • Twitter
  • Linkedin
  • Whatsapp

Entrada anterior
Informació per a pescadors
Entrada següent
Dofins de Tramuntana: la campanya d’estiu 2020 està oberta a la participació ciutadana

Articles relacionats

huevos tiburones y rayas

Ous de taurons i rajades a Espanya: aprèn a identificar-los i col·labora en la recopilació de dades

Gràcies a la col·laboració entre The Shark Trust, Sanamares, Lamna...

el buzo invisible SUBMON LIFE INTEMARES

Ciència i art: connectar des de les emocions per a la conservació de l’oceà

El projecte LIFE INTEMARES amplia el seu programa de sensibilització...

Deixa el teu comentari Cancel Reply

(will not be shared)

Subscriure’m al butlletí de notícies:

Categories

  • Conservació
  • Desenvolupament sostenible
  • Educació i sensibilització
  • Mitigació de l'impacte ambiental
  • Sense categoria

Publicacions populars

  • La iniciativa de #PeixdeCustòdia amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona aporta dades sobre els hàbits de consum de peix de la ciutat de Barcelona.
  • Captura accidental de mamífers marins: d’una escala global a una local
  • Àlex Lorente
  • L’inspector Clouseau o l’estrany cas de la manta rosa
  • Quin és el teu superpoder?
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Avís legal

© SUBMON
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència d'usuari. Configuració de les galetesACCEPTO
Política de privacitat

Privacy Overview

SUBMON complies fully with the current legislation for the protection of personal data, and the requirement for confidentiality for content management services.

SUBMON has adopted the necessary technical measures to ensure the required level of security, according to the nature and circumstances of the personal data being processed, in order to avoid its alteration, loss, unauthorised access or processing, as far as possible and according to the techniques employed.

Where personal data is required when filling in a form, the client or user will be informed of the recipient and purpose of the information, the identity and address of the individual or company responsible for the file and the right of the user to access, rectify, cancel or object to the processing of their data. Personal data will only be processed and/or released for the purpose expressed, and then only with the permission of the user or client.

In order to always keep our database up to date and to ensure that it does not contain errors, we request that our clients and users inform us as soon as possible of any modification or rectification to their personal data which may be necessary.

Some of the pages of the SUBMON site contain cookies, which are small data files generated in the computer of the user or client which enable the system to remember the language and site, as well as other characteristics and navigation preferences chosen by the user during their first visit. These cookies are not invasive, nor do they carry virus or personal data, and their only function is to personalise navigation according to the choices made previously by the user. If you wish, you can deactivate and/or eliminate cookies by following the instructions which appear in our Security Recommendations .
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
SearchPostsLoginCart
Dimecres, 22, març
Ous de taurons i rajades a Espanya: aprèn a identificar-los i col·labora en la recopilació de dades
Dimecres, 8, març
Ciència i art: connectar des de les emocions per a la conservació de l’oceà
Dijous, 23, febr.
Primeres proves de replantació de feixos de posidònia arrencats per temporals
Dijous, 15, des.
Retirem 1360 kg de residus sobre praderies de posidònia i gram a la costa de Tarragona
Dimecres, 30, nov.
Del mar a la taula: el projecte europeu Sea2See i la traçabilitat del peix i marisc
Dijous, 24, nov.
UE Missió Oceà 2030: una eina per avaluar l’eficàcia de les Àrees Marines Protegides en sis passos

Welcome back,