Fem sevir aquestes línies per agrair-vos els molts missatges de suport i condol que hem rebut per la sobtada mort de l’Àlex.

Han estat uns dies bèsties, de preguntes sense contesta i de maleir els perquès. Han estat dies de molta pena i tristor, de silenci.

Volem compartir amb tots aquells que us heu estimat l’Àlex i que sabeu com ell s’estimava el mar un fet extraordinari per persones extraordinàries: la nit de dilluns l’equip de rescat va senyalitzar amb una boia la posició on se’l va veure per darrer cop per començar la cerca l’endemà. Un cop col·locada,  van trucar i van  transmetre el següent missatge: “És increïble, no us ho creureu però ha arribat un grup de dofins i han començat a girar i a submergir-se al voltant de la boia”.

L’Àlex var marxar una tarda d’estiu …

El sol es ponia quan  va agafar la seva barca a l’Estartit en direcció a les Illes Medes. Potser seguia el so del seu cor o la crida del mar. Potser es volia impregnar del blau de l’aigua, dels tresors que amaga, de la sal que conté. Era una nit serena, blanca i calmada. La lluna queia sobre el mar formant una llum neta i polida. I l’Àlex va marxar…

Un grup de dofins es va atansar fins a l’illot on ell es capbussava pausat. Els seus dofins. Van venir. Van respondre, tot i ser estiu, tot i saber que hi havia més moviment que de costum, van venir i potser, només potser, el van guiar a l’inici del seu llarg viatge. Un viatge al qual no el podrem acompanyar els seus familiars, parella i amics. Un viatge que el duu a un indret on no li podrem escriure. Un lloc que no admet visites i d’on  no rebrem mai notícies. Però un lloc on el trobarem si tanquem els ulls i desitgem des del nostre interior, amb forces, trobar-lo.

I amb això ens volem quedar, aquesta és la seva història, que escriurà la nostra d’ara endavant. L’Àlex ha deixat un buit als nostres cors, però un somriure en els nostres records.

Biòleg marí de professió, de vocació, de cor, d’ànima i d’esperit, ens va transmetre la seva passió pel mar, la natura, la fotografia, la vida i la gent. Positiu i generós, sempre aconseguia  arrencar-te un somriure. L’Àlex era moltes coses, però sobretot era una gran persona, un gran fill, una gran parella, un gran germà i un gran amic.

SUBMON som l’Àlex Lorente, el Manel Gazo, el Jordi Sanchez, l’Eva Flores, l’Àlex Bartolí, la Mariluz Parga i la Carla Alvarez. SUBMON és ell i nosaltres som SUBMON. I no hi ha ell sense nosaltres, ni nosaltres sense ell. I així serà. En cada posta de sol, en cada respiració que fem sota l’aigua, en cada lluna plena, en cada onada, en cada gota d’aigua.

I tots nosaltres li volem dir… fins ben aviat, Àlex.