SUBMON
  • Element del menú
    • Qui som
      • Missió, visió i valors
      • Equip
      • Transparència
    • Què fem
      • Conservació i biodiversitat marina
      • Educació ambiental i tallers
      • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
      • Activitats sostenibles amb el medi marí
    • Col·labora
      • Participa en els nostres projectes
      • Empreses
    • Botiga
    • Notícies
    • Contacte
    • Element del menú
  • ca
    • ca
    • es
    • en
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter
  • ca
  • es
  • en
  • DONACIONS
SUBMON
  • Qui som
    • Missió, visió i valors
    • Equip
    • Transparència
  • Què fem
    • Conservació i biodiversitat marina
    • Educació ambiental i tallers
    • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
    • Activitats sostenibles amb el medi marí
  • Col·labora
    • Participa en els nostres projectes
    • Empreses
  • Botiga
  • Notícies
  • Contacte
  • Element del menú
Educació i sensibilització

Adaptacions al busseig de les tortugues marines

març 9, 2022
By Mariluz Parga
0 Comentar
289 Visites
Autor/a Mariluz Parga

Les tortugues marines estan entre els vertebrats de respiració pulmonar que més profund i més temps poden bussejar. De fet, aquests animals acostumen a passar menys d’un 10% del temps a la superfície del mar. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), l’espècie de tortuga marina millor adaptada al busseig, arriba a profunditats de més de 1000 metres, s’han registrat bussejos voluntaris de tortugues marines que duren entre 2 i 5 hores. Com ho fan? En realitat, això encara no es comprèn avui dia– és complicat estudiar la fisiologia en animals en llibertat sense capturar-los, i en conseqüència, provocar-los un estrès que modifiqui la seva resposta completament.

A continuació, fem un resum de les adaptacions més importants d’aquests animals al busseig profund.

Tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) sota l’aigua. Illes Kei, Indinèsia. 21 de novembre de 2009.

Les tortugues marines estan anatòmicament adaptades a la vida a l’aigua: completament hidrodinàmiques, amb el coll més curt que les tortugues terrestres i d’aigua dolça i una menor massa de la closca, el seu cap i extremitats no són retràctils. Les aletes davanteres serveixen per propulsar l’animal, mentre que les del darrere, planes i curtes, funcionen de timó. Els narius es tanquen sota l’aigua per evitar que entri aigua a la boca i al sistema respiratori.

Però són les impressionants adaptacions fisiològiques del cos les que permeten un intercanvi gasós molt eficient i ràpid quan la tortuga està a superfície i respira, i un emmagatzematge màxim de les reserves d’oxigen al cos mentre està submergida en un busseig profund.

Gran capacitat d’acumular oxigen

Quan una tortuga duu a terme bussejos superficials, la major part de l’oxigen està acumulat als pulmons, des d’on va passant a la sang i els teixits. Tanmateix, pels bussejos profunds, les tortugues marines depenen de l’emmagatzemament de l’oxigen a la sang i als músculs. Les tortugues marines (principalment la tortuga llaüt) tenen una gran quantitat d’hemoglobina i glòbuls vermells a la sang i de mioglobina al múscul, la qual cosa les permet emmagatzemar grans quantitats d’oxigen al cos, que durant el busseig profund està disponible als teixits. Els pulmons tenen, a més, una àmplia superfície d’intercanvi gasós, que facilita l’arribada de l’oxigen a la sang amb cada respiració. Això fa que una respiració d’una tortuga marina sigui molt més eficient que una respiració nostra.  

Bona gestió de l’oxigen

Les tortugues marines, com animals de sang freda que són (no es poden termorregular i depenen de la temperatura exterior – això ho explicarem en una altra publicació), tenen un metabolisme més reduït que els mamífers. Això els permet resistir més temps amb la mateixa quantitat d’oxigen que, per exemple, una foca. A més, quan fan bussejos profunds, les tortugues marines activen una espècie de “reflex del busseig” que les permet reduir la freqüència cardíaca i limitar la circulació sanguínia als òrgans essencials durant el busseig, reduint encara més la despesa d’oxigen. També són animals molt tolerants a la hipòxia, especialment el seu cervell, que al contrari que en els mamífers marins, com a mínim amb la tortuga boba (Caretta caretta) s’ha vist que poden sobreviure vàries hores sense oxigen.

I com aguanten la pressió quan baixen, fet que tant ens afecta a les persones?

Per començar, la closca de les tortugues marines no està completament fusionada a nivell ossi amb el plastró (la part ventral), sinó que hi ha un espai de teixit connectiu entre ambdós que permet una certa compressió d’aquest. Això passa a un nivell extrem en el cas de la tortuga llaüt, perquè no té closca òssia com la resta de les tortugues marines. A més, el sistema respiratori (pulmó i vies aèries) de les tortugues marines es col·lapsa a profunditats d’uns 80-160 metres, la qual cosa els permet aguantar llargs bussejos sense problemes de necrosis per excés de nitrogen dissolt, o de síndrome per descompressió en ascendir. Els hi queda una mica d’aire en elles, però en zones on no hi ha intercanvi gasós. Així mateix, es bloqueja la circulació de la sang al pulmó.

En qualsevol cas, s’ha vist que les tortugues llaüt modifiquen el temps que passen a diferents profunditats, i que ascendeixen més lentament en bussejos profunds, evitant així la formació de bombolles de nitrogen.

  • email
  • Facebook
  • Pinterest
  • Twitter
  • Linkedin

Entrada anterior
Finalitzem el projecte Marine EcoMed
Entrada següent
La segona balena més gran del món a casa nostra

Articles relacionats

Tortugues marines… a Alaska?

Durant la “2022 Sea Turtle Week” (Setmana de la Tortuga...

Les cremes solars ens protegeixen però, perjudiquen el medi marí?

Ara que arriba el bon temps i s’acosta l’estiu tothom...

Deixa el teu comentari Cancel Reply

(will not be shared)

Subscriure’m al butlletí de notícies:

Categories

  • Conservació
  • Desenvolupament sostenible
  • Educació i sensibilització
  • Mitigació de l'impacte ambiental
  • Sense categoria

Publicacions populars

  • Aquella vegada que el Mediterrani quasi es va dessecar
  • Adéu a la nacra
  • De ruta pel Mediterrani
  • De les vostres observacions de taurons i rajades
  • Instal·lació de col·lectors de larves de nacres a la badia de Portlligat
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Avís legal

© SUBMON
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència d'usuari. Configuració de les galetesACCEPTO
Política de privacitat

Privacy Overview

SUBMON complies fully with the current legislation for the protection of personal data, and the requirement for confidentiality for content management services.

SUBMON has adopted the necessary technical measures to ensure the required level of security, according to the nature and circumstances of the personal data being processed, in order to avoid its alteration, loss, unauthorised access or processing, as far as possible and according to the techniques employed.

Where personal data is required when filling in a form, the client or user will be informed of the recipient and purpose of the information, the identity and address of the individual or company responsible for the file and the right of the user to access, rectify, cancel or object to the processing of their data. Personal data will only be processed and/or released for the purpose expressed, and then only with the permission of the user or client.

In order to always keep our database up to date and to ensure that it does not contain errors, we request that our clients and users inform us as soon as possible of any modification or rectification to their personal data which may be necessary.

Some of the pages of the SUBMON site contain cookies, which are small data files generated in the computer of the user or client which enable the system to remember the language and site, as well as other characteristics and navigation preferences chosen by the user during their first visit. These cookies are not invasive, nor do they carry virus or personal data, and their only function is to personalise navigation according to the choices made previously by the user. If you wish, you can deactivate and/or eliminate cookies by following the instructions which appear in our Security Recommendations .
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
SearchPostsLoginCart
Divendres, 1, jul.
Tortugues marines… a Alaska?
Dimecres, 8, juny
Boscos d’animals marins: la valentia política necessària per protegir-los
Dijous, 2, juny
Les cremes solars ens protegeixen però, perjudiquen el medi marí?
Dimarts, 31, maig
Finalitzem el projecte EDUCAMARES amb més de 7100 alumnes sensibilitzats
Divendres, 27, maig
Ha estat un Dia Marítim Europeu reeixit!
Dijous, 12, maig
Obertes inscripcions i enviament de resums pel Sharks International 2022

Welcome back,