Noticias/News/Notícies

CONCLUSIONS DE LES 2es JORNADES DE CUSTÒDIA MARINA, BARCELONA 25 NOVIEMBRE

on 20 de January de 2014

EN CASTELLANO EN EL SIGUIENTE POST

Durant les 2es Jornades de Custòdia Marina, organitzades pel Grup de Treball de Custòdia Marina- Xarxa de Custòdia del Territori, juntament amb la Fundación Biodiversitat i la Generalitat de Catalunya i celebrades a Barcelona el passat 25 de novembre, amb l’objectiu de donar a conèixer el marc actual de la custòdia marina i les perspectives de futur que poden assolir, es van presentar diferents ponències emmarcades en aquesta temàtica, així com una mostra de diferents experiències d’iniciatives de custòdia marina que s’estan duent a terme a l’actualitat i es va debatre sobre el document “Principis base de la Custòdia Marina“, que pretén ser un document de referència per a les entitats que treballen en clau e custòdia marina. Les conclusions derivades d’aquestes Jornades són les següents :

  • És important que la definició dels conceptes de custòdia marina i el context de la mateixa quedin clars i entesos per tots els interessats en aplicar aquesta eina de conservació, s’ha de treballar en això per donar impuls a la custòdia marina .
  • Els projectes de conservació marina, entre ellos los de custodia marina, han de treballar sobre la base de la Directiva Marc de l’Estratègia Marina, com és el cas del projecte LIFE + Pisces que ho fa aplicant un enfocament ecosistèmic en l’activitat humana al mar i la participació pública.
  • L’aplicació d’un enfocament ecosistèmic requereix de nous mecanismes de governança (planificació marina) i de la participació pública activa i efectiva des dels seus inicis.
    Els processos participatius són lents i requereixen de paciència. Cal explicar bé el procés i els objectius, entendre el cost que suposa als participants, conèixer les necessitats sectorials específiques i tenir en compte la diversitat del grup (multiculturalitat).
  • Les claus per a un procés participatiu són l’estratègia i coherència (evitar duplicitats), la presència equilibrada de tots els sectors (grups ben estructurats i organitzats), transparència i equitat, representativitat, compromís dels participants i recursos necessaris per a la participació.
  • Un exemple de models de projectes participatius, on s’ha aplicat custodia marina son les reserves marines Os Miñarzo i Ria de Cedeira que tenen la particularitat de ser models escalables i replicables. Els seus claus han estat les metodologies participatives i inclusives que busquen el consens i la integració del coneixement ecològic local amb el científic que assegura una millor gestió i més adaptada a la realitat.
  • Els processos participatius i de cogestió es configuren com una eina fonamental per facilitar el diàleg i la col·laboració entre l’Estat, el sector pesquer i la resta d’usuaris (inclosos el sector científic), l’assumpció de la corresponsabilitat per part dels mateixos, i promouen una gestió més àgil, adaptativa i eficient.
  • La custòdia marina té el paper d’aconseguir articular els diferents sectors implicats o interessats en conservació marina, a través d’acords voluntaris: científics, societat civil, usuaris de la mar (persones, empreses, entitats que viuen del mar) i les administracions. Les actuacions de custòdia marina han d’estar clarament emmarcades en la legalitat, pel que és necessari aclarir el seu marc jurídic i veure si es requereix de la creació d’un marc específic per a la seva aplicació o de l’adaptació de la custòdia marina al marc jurídic existent.
  • La Fundació Biodiversitat / Ministeri, a través de la Plataforma de Custòdia del Territori i altres programes específics, juga un paper important, al costat de la XCT, en el suport i establiment del model de funcionament de la custòdia del territori, i dins d’aquesta, de la custòdia marina. El paper clau de la Plataforma de custòdia del territori se centra en la comunicació i divulgació del concepte custòdia i de la informació d’interès al voltant de la mateixa, així com la gestió de llistes de distribució. Engloba a entitats en tot el territori espanyol, a les xarxes de custòdia, al fòrum de xarxes i entitats de custòdia. El denominador comú en tot aquest procés és el treball en xarxa.
  • Les iniciatives de custòdia marina poden tenir una oportunitat de finançament a través del Fons Europeu Marítim i Pesquer, destinat a poder dur a terme la política pesquera comuna. L’estructuració dels seus fons a través de diferents eixos obre la porta a trobar oportunitats a través de l’eix 3 de mesures d’interès públic (àrees marines protegides) i l’eix 4 de desenvolupament sostenible de les zones de pesca, per a projectes els objectius siguin l’ desenvolupament sostenible,  l’ocupació i diversificació econòmica, amb una visió de treball col·lectiu, i a través dels Grups d’acció costanera i de la Xarxa espanyola de Grups d’acció local de pesca.

2as Jornadas de Custodia Marina

Presentació de les Jornades de Custòdia Marina a càrrec de Manel Gazo (XCT; Submon)

A continuació, posem a disposició per a la consulta les diferents presentacions de les microponències i de les iniciatives de custòdia marina exposades durant les jornades (en castellà):

2as Jornadas de Custodia Marina

Jose Luis García (WWF) explica el projecte PISCES

A l’apartat final d’aquestes jornades es va presentar el document “Principis Base de la Custòdia Marina” amb l’objectiu d’obrir el debat sobre el mateix. Aquest document serà treballat a continuació d’aquestes jornades amb les aportacions de tots els interessats, tant les realitzades aquest mateix dia com les que puguin donar-se a partir d’ara. Així, posem a la vostra disposició aquest document perquè pugui ser consultat i podeu adreçar els vostres comentaris a referència al mateix a l’adreça de correu [email protected]. Aquelles persones o entitats interessades en prestar el seu suport a aquest i que així figuri en la llista de signants, podeu fer-nos saber a aquesta mateixa adreça de correu.

Pel que fa als punts del document debatuts durant les jornades i sobre els quals començarem a treballar són els que figuren a continuació:

  • Matisar i aclarir la definició de custòdia marina, incloure el sentit cultural de la mateixa.
  • Matisar i aclarir les definicions d’àrees i accions de custòdia marina.
  • Precisar el concepte acord de custòdia, quedant reflectit en el mateix la durada i el seguiment.
  • Establir un ordre clar en la presentació de totes aquestes definicions.
  • Completar el context legislatiu i inclusivament indicar articles concrets de les lleis esmentades que s’enquadren en el marc de la custòdia marina . Tema a debatre atès que el marc jurídic es plantejava com un tema a treballar a posteriori.
  • Fer una distinció entre el context legislatiu i instruments d’aplicació (ex. Fons Europeu Marítim pesquer).
  • Definició dels òrgans competents de l’administració, per exemple a manera d’organigrama.

2as Jornadas de Custodia Marina

Ainhoa Pérez (División para la Protección del Mar) parla sobre el rol de la custòdia marina en les estratègies de conservació i gestió del medi marí a Espanya

Durant la clausura de les 2es Jornades de Custòdia Marina, Maria Toledano, de la Demarcació de Costes mostra l’interès i el compromís per potenciar aquesta estratègia de conservació marina i col·laborar en les propostes de custòdia marina. Per la seva banda, Jordi Pietx, director de la XCT, incideix en la importància de fixar en els propers mesos aquests principis de conceptes de custòdia marina per tenir els elements base per sustentar-la. També esmenta l’important que resulta per això el buscar aliances, institucionals i entre entitats i crear aquest marc de treball de custòdia marina i que des del Fòrum de xarxes i entitats de custòdia es recolzés el concepte de custòdia marina. Finalment, Marta Subirà, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, fa referència a la importància de mostrar el que és la custòdia, que les persones puguin “trepitjar el terreny” i veure en què consisteix. Reconeix que les administracions necessiten l’empenta de les entitats i societat civil per activar-se i reafirma la necessitat d’aliances i incorporar la innovació.

A partir d’aquí, ens queda seguir treballant entre tots perquè la Custòdia Marina es converteixi en una eina funcional, eficaç i de referència per a la conservació del medi marí.

Share this post:
SubmonCONCLUSIONS DE LES 2es JORNADES DE CUSTÒDIA MARINA, BARCELONA 25 NOVIEMBRE