Noticias/News/Notícies

Finalitzem el projecte “Un mar sense deixalles”

on 10 de Desembre de 2019

Aquest projecte, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ha servit per divulgar entre l’alumnat d’educació primària de la ciutat què són les deixalles marines i quins problemes provoquen.

El projecte ha comptat amb la participació de 5 centres educatius (escola Grèvol, escola Josep Maria de Sagarra, escola La Sedeta, escola Rubén Darío i escola Voramar), implicant a un total de 262 nens i nenes. Al llarg del projecte s’han realitzat 5 activitats/tallers, un amb cada escola, que han consistit en dur a terme una xerrada per divulgar la problemàtica de les deixalles marines entre l’alumnat i fer un mostreig dels residus acumulats en diferents platges de la ciutat (Barceloneta, Bogatell, Nova Mar Bella, Sant Miquel i Somorrostro). El fet de realitzar aquesta segona part de l’activitat a la platja va impactar molt a l’alumnat, ja que es va adonar de la quantitat de residus de mida petita que s’acumulen en platges aparentment netes.

A mode d’exemple, en només 5 accions de retirada de residus per part de nens i nenes d’educació primària, es van recollir més de 4000 burilles de cigarret, prop de 2500 fragments de plàstic i més de 350 bastonets de les oïdes. Aquest fet ens hauria de fer reflexionar com a societat.

SubmonFinalitzem el projecte “Un mar sense deixalles”

WMMC’19: El futur dels mamífers marins, tant en conservació com en recerca, passarà aquest desembre per la ciutat de Barcelona

on 4 de Desembre de 2019

La World Marine Mammal Conference ja és aquí. Barcelona acollirà la conferència més multitudinària que s’hagi fet mai sobre la recerca i la conservació de mamífers marins, i estem orgullosos de dir que SUBMON ha estat un dels co-organitzadors. El juny del 2017 vam rebre un correu on se’ns deia que Barcelona era la seu escollida. Han estat dos anys de molta feina, hores i compromís per part de l’equip, una feina voluntària que des de l’entitat es valora ara amb la satisfacció d’haver reunit 2500 participants de 95 països diferents. Durant el congrés, hi haurà més de 700 presentacions i un espai amb 1200 pòsters i estands de 42 empreses, organitzacions i administracions que treballen en recerca i conservació de mamífers marins.

El WMMC està impulsat per la European Cetacean Society i la Society for Marine Mammalogy, i co-organitzada per SUBMON i la Universitat de Barcelona. L’objectiu des del principi ha sigut organitzar un congrés realment mundial i per això s’han destinat esforços en aconseguir representativitat del màxim d’àrees geogràfiques i de grups que treballen amb aquestes espècies, tot i sent diferents nivells de recerca. Un congrés on es tindran en compte criteris de sostenibilitat i on s’aprofitarà el col·lectiu d’investigadors reunits per a promoure una Declaració de Barcelona que pugui marcar la recerca i la conservació en mamífers marins per als propers anys.

Es consideren mamífers marins els cetacis (balenes, dofins i marsopes), els pinnípedes (les foques, els lleons marins i la morsa), els sirènids (els manatís i el dugong) i també s’hi inclouen la llúdriga de mar i l’ós polar.

Podeu consultar la nota de la UB i aquest vídeo per a més informació:

SubmonWMMC’19: El futur dels mamífers marins, tant en conservació com en recerca, passarà aquest desembre per la ciutat de Barcelona

ICCAT 2019: Bones i males notícies pels taurons

on 27 de Novembre de 2019

Sensacions agredolces en finalitzar la XX reunió de la ICCAT (International Commission of Conservation of Atlantic Tuna) pel que fa a les resolucions sobre les diferents propostes relacionades amb la conservació dels taurons.

Començant per la part positiva. Enguany, ICCAT ha estat la primera Organització Regional d’Ordenació Pesquera (OROP) al món en establir un límit de captures per les tintoreres (Prionace glauca). Properament s’establiran els límits de captura seguint les recomanacions científiques tan per la població del nord de l’Atlàntic, com per la de sud. Altres OROPs havien establert prohibicions de captura per altres espècies, però aquesta és la primera vegada que s’estableixen límits internacionals de captura per una espècie de tauró pelàgic.

A la banda negativa, sorprenentment, la Unió Europea i els Estats Units han estat els principals impediments per a que una proposta de prohibició de retenció del solraig (Isurus oxyrhinchus), espècie en greu perill, tirés endavant tot i les clares i preocupants advertències per part del Comitè Científic de la ICCAT. Les projeccions del Comitè científic ens ensenyaven clarament que una prohibició total de la captura no aturaria la caiguda de la població fins l’any 2035 i la població tindria només un 54% de probabilitats de recuperar-se per l’any 2045. Així de greu és la situació. El no establiment de prohibició de captura pot portar a la població a una situació de no poder recuperar-se fins d’aquí 50 anys. Malauradament, les pressions del sector pesquer han pogut més que el sentit comú i Europa i els Estats Units han bloquejat una proposta de prohibició de retenció que fins i tot, països com Japó o Xina estaven recolzant. En canvi, la Unió Europea, que des de fa temps ha estat pressionant per millores en la conservació dels taurons i fins i tot proposant la inclusió de l’espècie a l’annex II de CITES, ha fet incomprensiblement un canvi de rumb que posa en greu risc l’espècie.

L’altra cara negativa, ha estat el rebuig a la proposta de regulació de l’aleteig mitjançant la política d’aletes adherides que tot i que cada any té més suport (enguany, 33 països de 47) ha estat de nou bloquejada per Japó i Xina, tot i ser minoria, ja que a ICCAT els membres prefereixen adoptar les mesures per consens en comptes d’anar a votació, cosa que bloqueja l’avanç de mesures de conservació. Sembla que sobre això també s’ha aprovat una resolució que hauria de millorar aquesta situació en el futur.

SubmonICCAT 2019: Bones i males notícies pels taurons

Un any més, “Peix de Custòdia” torna a les peixateries de Barcelona!

on 26 de Novembre de 2019

SUBMON, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, continua treballant a les peixateries de la ciutat per promocionar el #PeixDeCustòdia entre els consumidors i consumidores.

El projecte Peix de Custòdia té com a objectiu promoure el consum responsable de peix de proximitat, pescat a la zona de custòdia marina dels Canyons del Maresme, amb arts de baix impacte i compatibles amb la conservació dels cetacis de les nostres costes.

Aquest any, s’han adherit 5 nous establiments que comercialitzen peix de la zona de custòdia marina. A més, s’han creat nous identificadors de “Peix de Custòdia” que incorporen un codi QR que enllaça amb el web del projecte i s’ha involucrat a la llotja de Barcelona en el projecte. També s’ha mantingut la col·laboració amb les 10 peixateries que ja estaven adherides, s’ha posat a la seva disposició material divulgatiu i s’ha fet difusió de tots els establiments a la pàgina web del projecte.

 

Voleu saber on trobar les peixateries que ofereixen Peix de Custòdia?

SubmonUn any més, “Peix de Custòdia” torna a les peixateries de Barcelona!

Un terç de la pesca accidental són individus juvenils

on 19 de Novembre de 2019

El Mar Mediterrani és un dels mars amb més sobrepesca del món. Aquest factor, sumat a l’augment en els últims anys de les pesqueries menys selectives, genera un número molt elevat de pesca accidental o ‘bycatch’.

La pesca accidental o ‘bycatch’ és la part d’una captura pesquera comercial que consisteix en animals marins que no interessen per a la pesqueria en qüestió, ja sigui perquè no és l‘espècie objectiu, no te valor comercial o perquè l’espècie està protegida.

Pel que fa a les espècies no objectiu, Oceana va declarar davant la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) que “un terç dels individus descartats per ‘bycatch’ al Mediterrani són individus juvenils, demanant que es comenci a treballar en la protecció de les zones de posta i cria així com en l’establiment de talles mínimes per als descarts de totes les espècies comercials”.

A més, segons la Unió Internacional de Conservació de la Natura (IUCN) la captura accidental d’espècies vulnerables en les arts de pesca és una amenaça clau al mar Mediterrani per a diversos grups taxonòmics, incloent tortugues marines, aus marines, mamífers marins, peixos cartilaginosos, coralls i esponges.

La solució al problema del ‘bycacth’ es contempla des d’una aproximació multidisciplinar i amb diferents actors per trobar arts de pesca cada cop més selectius. La nostra aportació és treballar des de la vessant de la conservació, per això des de SUBMON promovem estratègies de custòdia marina i fomentem les arts de pesca tradicionals i selectius que permetin una extracció sostenible dels recursos marins.

 

https://eu.oceana.org/es/prensa-e-informes/comunicados-de-prensa/oceana-pide-que-se-protejan-los-pezquenines-en-el

SubmonUn terç de la pesca accidental són individus juvenils

Incorporació de nou personal

on 18 de Novembre de 2019

 

El passat 31 d’octubre gràcies a la subvenció atorgada pel SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat de Catalunya – s’han incorporat al nostre equip l’Abdoulaye Bailo Diallo i la Sara Fernández Grau.

Aquests Contractes de treball s’han efectuat d’acord amb les condicions establertes en l’Ordre TSF/115/2018, de 12 de juliol, cofinançat per la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu – Unió Europea – 2014/2020, amb un cofinançament del 91,89% “El Fons Social Europeu inverteix en el teu futur”.

L’Abdou és titulat del CFGS en Administració i Finances, en l’Institut de Torre de Malla (Barcelona). Especialitzat en el Grau de Relacions Laborals.  La feina que desenvolupa a SUBMON s’emmarca dins l’àrea d’Administració i de Recursos Humans.

La Sara és graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Especialitzada en el Postgrau de Disseny Gràfic. La feina que desenvolupa a SUBMON s’emmarca dins l’àrea de Comunicació i Màrketing.

 

 

SubmonIncorporació de nou personal

Iniciem les activitats amb els centres educatius dins del projecte “Un mar sense deixalles”

on 12 de Novembre de 2019

Al llarg del mes de novembre es duran a terme les visites a les escoles contemplades dins del projecte “Un mar sense deixalles”, el projecte educatiu sobre deixalles marines que estem duent a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Les dates que tenim programades per dur a terme l’activitat amb les escoles participants són les següents:

  • 06 de novembre: Escola La Sedeta.
  • 11 de novembre: Escola Rubén Darío.
  • 19 de novembre: Escola Voramar.
  • 20 de novembre: Escola Grèvol.
  • 27 de novembre: Escola Josep Maria de Sagarra.

En les activitats que es tenen programades amb les escoles es visitaran diferents platges de Barcelona per tal de dur-hi  a terme una neteja de platja amb l’alumnat. Les platges en les que es té previst dur-hi a terme aquestes activitats són les de la Barceloneta, Bogatell,  Nova Mar Bella, Sant Miquel i Somorrostro.

 

SubmonIniciem les activitats amb els centres educatius dins del projecte “Un mar sense deixalles”

Iniciem el projecte “Un mar sense deixalles” a Barcelona

on 5 de Novembre de 2019

Aquest projecte educatiu, centrat en l’alumnat d’educació primària, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i preveu la participació de 5 centres educatius de la ciutat de Barcelona: Escola Grèvol, Escola Josep Maria de Sagarra, Escola La Sedeta, Escola Rubén Darío i Escola Voramar.

Els objectius que es pretenen assolir amb el projecte són divulgar la problemàtica de les deixalles marines entre l’alumnat de primària i afavorir que les escoles prenguin partit en iniciatives per promoure la conservació del bon estat ambiental de les seves platges.

Per aconseguir aquests objectius es farà una activitat amb cadascuna de les 5 escoles d’educació primària participants. Aquesta activitat comptarà amb dues parts, la primera es durà a terme a les escoles, on es farà una petita xerrada sobre què són les deixalles marines, quins impactes provoquen sobre el medi marí, com podem minimitzar-los i, per últim, s’explicarà la metodologia que es seguirà durant la segona part de l’activitat. Aquesta segona i darrera part tindrà lloc a una platja de la ciutat de Barcelona, on juntament amb l’alumnat, es durà a terme la neteja d’un tram de sorra de platja. En aquestes neteges, l’alumnat, més enllà de retirar les deixalles que trobi, anirà anotant què retira en un formulari de neteja, amb l’objectiu de caracteritzar els residus trobats i obtenir dades que poden ser valuoses per la gestió de la platja (quantitat, pes i tipus de residus que s’hi acumulen). D’aquesta manera es promourà la cooperació entre les escoles participants i l’Ajuntament de Barcelona en el manteniment del bon estat ambiental de les platges.

SubmonIniciem el projecte “Un mar sense deixalles” a Barcelona

Poden desaparèixer els microplàstics del mar?

on 31 d'Octubre de 2019

Cada any arriben al mar de 5 a 12 milions de residus plàstics. Part d’aquests residus es degraden a causa de la radiació solar, l’onatge, l’abrasió, o per l’acció de diversos microorganismes, formant els anomenats microplàstics, partícules plàstiques de menys de 5 mm.

Però no tots els microplàstics provenen de la degradació d’aquests residus. Una quarta part procedeixen del rentat de la roba sintètica, de l’abrasió dels pneumàtics o de microplàstics que s’afegeixen de forma intencionada a productes d’higiene personal.

S’estima que al mar hi ha més de 51.000 milions de partícules plàstiques o microplàstics que potencialment poden ser ingerits pel zooplàncton, invertebrats i petits peixos entrant així a la cadena tròfica.

krill antàrtic (Euphausia superba)

En un estudi científic liderat per la Dra. Amanda Dawson, de la Griffith University d’Austràlia s’ha descrit la capacitat del krill antàrtic (Euphausia superba) de digerir parcialment microplàstics fragmentant-los en nanoplàstics, partícules plàstiques de menys d’1 micra.

La publicació d’aquest estudi ha provocat la proliferació de notícies, a la premsa generalista, relacionant la capacitat del krill antàrtic de fragmentar microplàstics amb l’eliminació d’aquest tipus de residus del mar. Res més lluny de la realitat, els nanoplàstics resultants de la fragmentació poden ocasionar efectes adversos a nivell molecular i translocar-se a tots els òrgans. A més, per la seva mida petita poden ser ingerits per organismes més petits, magnificant la presència de partícules plàstiques en la cadena tròfica.


Per a més informació sobre l’estudi científic:

https://www.nature.com/articles/s41467-018-03465-9

SubmonPoden desaparèixer els microplàstics del mar?

Xiuxiuejant perquè els depredadors no ens sentin

on 29 d'Octubre de 2019

Un estudi recent, dirigit per investigadors de la Universitat de Siracusa i publicat en la revista Biology Letters el mes d’octubre passat, suggereix que les mares de balena franca de l’Atlàntic Nord murmuren a les seves cries per a no atreure l’atenció dels seus depredadors. Però, abans d’entrar en més detall…

Què sabem sobre aquesta espècie?

El seu nom científic és (Eubalaena glacialis) on Eulabaena significa “balena veritable” i glacialis “del gel”. Habiten en aigües costaneres o pròximes a la plataforma continental i poden arribar als 17 metres de longitud (sent les femelles més llargues) i uns 90.000 quilos de pes [veure imatge 1]. No tenen aleta dorsal i presenten una esquena molt ampla. Les seves barbes consten entre 220 i 260 làmines a cada costat i poden assolir una longitud de fins a 2.7 metres. La zona del cap està, sovint, coberta de porcions rugoses de pell anomenades callositats. Aquestes presenten un color blanquinós o cremós a causa de la infecció massiva per ciàmids (coneguts també com els polls de les balenes) [veure imatge 2 i 3]. El seu buf és molt distintiu ja que té forma de V, tant si s’observa per davant com per darrere.

1.- Eubalaena glacialis CC_Lycaon.cl

2.- Eubalaena glacialis

3.- Cyamus boopis CC4.0_Hans Hillewaert

Actualment, segons la UICN, aquesta espècie està catalogada “en perill crític d’extinció” i es troba seriosament amenaçada. Aquestes balenes van ser les primeres balenes de gran mida a ser caçades de forma regular amb finalitats purament comercials.

Eubalaena glacialis CC_NOAA

Durant els mesos d’hivern es concentren a les costes de Florida i Geòrgia, ja que és l’època de cria. Les femelles donen a llum a una única cria cada tres a cinc anys. Les cries en néixer poden mesurar entre 4 i 4.6 metres i tenir un pes de 910 quilos

 

 

Què han descobert en aquest estudi científic?

Els investigadors van col·locar 16 dispositius de registre de so en femelles i es van recollir un total de 754 enregistraments. Una vegada analitzat, van descobrir que les mares produïen un so molt suau, curt i ronc, únicament perceptible a una curta distància. En canvi, les balenes joves i prenyades en la mateixa àrea produïen un repertori de sons completament diferent [veure imatge 5].

5.- Proporció de senyals de so d’alta i baixa amplitud produïdes per femelles lactants i balenes no lactants en les zones de cria.

Susan Parks, investigadora en la Universitat de Siracusa, explica “aquests sons es poden considerar gairebé com un xiuxiueig humà (…) permeten que la mare i la cria es mantinguin en contacte sense anunciar la seva presència a possibles depredadors en l’àrea”. Aquesta estratègia es coneix com cripsis, fenomen de camuflatge en el qual un organisme presenta adaptacions per a passar inadvertit als sentits d’altres animals. Els taurons blancs (Carcharodon carcharias) es poden veure de froma habitual en les zones de cria d’aquesta espècie de balena, i han estat documentats alimentant-se de balenes. També s’ha vist que les orques ataquen a les balenes franques i es veuen de manera freqüent en l’àrea de cria de balenes franques australs.

Aquest no és l’únic estudi que suggereix això. Dos estudis a Austràlia han mostrat l’evidència de cripsis acústica en mare i cria incloent la producció de so d’amplitud reduïda en les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) i so d’amplitud reduïda amb baixes taxes de crida en balenes franques australs (Eubalaena australis).

SubmonXiuxiuejant perquè els depredadors no ens sentin