Noticias/News/Notícies

Un terç de la pesca accidental són individus juvenils

on 19 de Novembre de 2019

El Mar Mediterrani és un dels mars amb més sobrepesca del món. Aquest factor, sumat a l’augment en els últims anys de les pesqueries menys selectives, genera un número molt elevat de pesca accidental o ‘bycatch’.

La pesca accidental o ‘bycatch’ és la part d’una captura pesquera comercial que consisteix en animals marins que no interessen per a la pesqueria en qüestió, ja sigui perquè no és l‘espècie objectiu, no te valor comercial o perquè l’espècie està protegida.

Pel que fa a les espècies no objectiu, Oceana va declarar davant la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) que “un terç dels individus descartats per ‘bycatch’ al Mediterrani són individus juvenils, demanant que es comenci a treballar en la protecció de les zones de posta i cria així com en l’establiment de talles mínimes per als descarts de totes les espècies comercials”.

A més, segons la Unió Internacional de Conservació de la Natura (IUCN) la captura accidental d’espècies vulnerables en les arts de pesca és una amenaça clau al mar Mediterrani per a diversos grups taxonòmics, incloent tortugues marines, aus marines, mamífers marins, peixos cartilaginosos, coralls i esponges.

La solució al problema del ‘bycacth’ es contempla des d’una aproximació multidisciplinar i amb diferents actors per trobar arts de pesca cada cop més selectius. La nostra aportació és treballar des de la vessant de la conservació, per això des de SUBMON promovem estratègies de custòdia marina i fomentem les arts de pesca tradicionals i selectius que permetin una extracció sostenible dels recursos marins.

 

https://eu.oceana.org/es/prensa-e-informes/comunicados-de-prensa/oceana-pide-que-se-protejan-los-pezquenines-en-el

SubmonUn terç de la pesca accidental són individus juvenils

Incorporació de nou personal

on 18 de Novembre de 2019

 

El passat 31 d’octubre gràcies a la subvenció atorgada pel SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat de Catalunya – s’han incorporat al nostre equip l’Abdoulaye Bailo Diallo i la Sara Fernández Grau.

Aquests Contractes de treball s’han efectuat d’acord amb les condicions establertes en l’Ordre TSF/115/2018, de 12 de juliol, cofinançat per la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu – Unió Europea – 2014/2020, amb un cofinançament del 91,89% “El Fons Social Europeu inverteix en el teu futur”.

L’Abdou és titulat del CFGS en Administració i Finances, en l’Institut de Torre de Malla (Barcelona). Especialitzat en el Grau de Relacions Laborals.  La feina que desenvolupa a SUBMON s’emmarca dins l’àrea d’Administració i de Recursos Humans.

La Sara és graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Especialitzada en el Postgrau de Disseny Gràfic. La feina que desenvolupa a SUBMON s’emmarca dins l’àrea de Comunicació i Màrketing.

 

 

SubmonIncorporació de nou personal

Iniciem les activitats amb els centres educatius dins del projecte “Un mar sense deixalles”

on 12 de Novembre de 2019

Al llarg del mes de novembre es duran a terme les visites a les escoles contemplades dins del projecte “Un mar sense deixalles”, el projecte educatiu sobre deixalles marines que estem duent a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Les dates que tenim programades per dur a terme l’activitat amb les escoles participants són les següents:

  • 06 de novembre: Escola La Sedeta.
  • 11 de novembre: Escola Rubén Darío.
  • 19 de novembre: Escola Voramar.
  • 20 de novembre: Escola Grèvol.
  • 27 de novembre: Escola Josep Maria de Sagarra.

En les activitats que es tenen programades amb les escoles es visitaran diferents platges de Barcelona per tal de dur-hi  a terme una neteja de platja amb l’alumnat. Les platges en les que es té previst dur-hi a terme aquestes activitats són les de la Barceloneta, Bogatell,  Nova Mar Bella, Sant Miquel i Somorrostro.

 

SubmonIniciem les activitats amb els centres educatius dins del projecte “Un mar sense deixalles”

Iniciem el projecte “Un mar sense deixalles” a Barcelona

on 5 de Novembre de 2019

Aquest projecte educatiu, centrat en l’alumnat d’educació primària, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i preveu la participació de 5 centres educatius de la ciutat de Barcelona: Escola Grèvol, Escola Josep Maria de Sagarra, Escola La Sedeta, Escola Rubén Darío i Escola Voramar.

Els objectius que es pretenen assolir amb el projecte són divulgar la problemàtica de les deixalles marines entre l’alumnat de primària i afavorir que les escoles prenguin partit en iniciatives per promoure la conservació del bon estat ambiental de les seves platges.

Per aconseguir aquests objectius es farà una activitat amb cadascuna de les 5 escoles d’educació primària participants. Aquesta activitat comptarà amb dues parts, la primera es durà a terme a les escoles, on es farà una petita xerrada sobre què són les deixalles marines, quins impactes provoquen sobre el medi marí, com podem minimitzar-los i, per últim, s’explicarà la metodologia que es seguirà durant la segona part de l’activitat. Aquesta segona i darrera part tindrà lloc a una platja de la ciutat de Barcelona, on juntament amb l’alumnat, es durà a terme la neteja d’un tram de sorra de platja. En aquestes neteges, l’alumnat, més enllà de retirar les deixalles que trobi, anirà anotant què retira en un formulari de neteja, amb l’objectiu de caracteritzar els residus trobats i obtenir dades que poden ser valuoses per la gestió de la platja (quantitat, pes i tipus de residus que s’hi acumulen). D’aquesta manera es promourà la cooperació entre les escoles participants i l’Ajuntament de Barcelona en el manteniment del bon estat ambiental de les platges.

SubmonIniciem el projecte “Un mar sense deixalles” a Barcelona

Poden desaparèixer els microplàstics del mar?

on 31 d'Octubre de 2019

Cada any arriben al mar de 5 a 12 milions de residus plàstics. Part d’aquests residus es degraden a causa de la radiació solar, l’onatge, l’abrasió, o per l’acció de diversos microorganismes, formant els anomenats microplàstics, partícules plàstiques de menys de 5 mm.

Però no tots els microplàstics provenen de la degradació d’aquests residus. Una quarta part procedeixen del rentat de la roba sintètica, de l’abrasió dels pneumàtics o de microplàstics que s’afegeixen de forma intencionada a productes d’higiene personal.

S’estima que al mar hi ha més de 51.000 milions de partícules plàstiques o microplàstics que potencialment poden ser ingerits pel zooplàncton, invertebrats i petits peixos entrant així a la cadena tròfica.

krill antàrtic (Euphausia superba)

En un estudi científic liderat per la Dra. Amanda Dawson, de la Griffith University d’Austràlia s’ha descrit la capacitat del krill antàrtic (Euphausia superba) de digerir parcialment microplàstics fragmentant-los en nanoplàstics, partícules plàstiques de menys d’1 micra.

La publicació d’aquest estudi ha provocat la proliferació de notícies, a la premsa generalista, relacionant la capacitat del krill antàrtic de fragmentar microplàstics amb l’eliminació d’aquest tipus de residus del mar. Res més lluny de la realitat, els nanoplàstics resultants de la fragmentació poden ocasionar efectes adversos a nivell molecular i translocar-se a tots els òrgans. A més, per la seva mida petita poden ser ingerits per organismes més petits, magnificant la presència de partícules plàstiques en la cadena tròfica.


Per a més informació sobre l’estudi científic:

https://www.nature.com/articles/s41467-018-03465-9

SubmonPoden desaparèixer els microplàstics del mar?

Xiuxiuejant perquè els depredadors no ens sentin

on 29 d'Octubre de 2019

Un estudi recent, dirigit per investigadors de la Universitat de Siracusa i publicat en la revista Biology Letters el mes d’octubre passat, suggereix que les mares de balena franca de l’Atlàntic Nord murmuren a les seves cries per a no atreure l’atenció dels seus depredadors. Però, abans d’entrar en més detall…

Què sabem sobre aquesta espècie?

El seu nom científic és (Eubalaena glacialis) on Eulabaena significa “balena veritable” i glacialis “del gel”. Habiten en aigües costaneres o pròximes a la plataforma continental i poden arribar als 17 metres de longitud (sent les femelles més llargues) i uns 90.000 quilos de pes [veure imatge 1]. No tenen aleta dorsal i presenten una esquena molt ampla. Les seves barbes consten entre 220 i 260 làmines a cada costat i poden assolir una longitud de fins a 2.7 metres. La zona del cap està, sovint, coberta de porcions rugoses de pell anomenades callositats. Aquestes presenten un color blanquinós o cremós a causa de la infecció massiva per ciàmids (coneguts també com els polls de les balenes) [veure imatge 2 i 3]. El seu buf és molt distintiu ja que té forma de V, tant si s’observa per davant com per darrere.

1.- Eubalaena glacialis CC_Lycaon.cl

2.- Eubalaena glacialis

3.- Cyamus boopis CC4.0_Hans Hillewaert

Actualment, segons la UICN, aquesta espècie està catalogada “en perill crític d’extinció” i es troba seriosament amenaçada. Aquestes balenes van ser les primeres balenes de gran mida a ser caçades de forma regular amb finalitats purament comercials.

Eubalaena glacialis CC_NOAA

Durant els mesos d’hivern es concentren a les costes de Florida i Geòrgia, ja que és l’època de cria. Les femelles donen a llum a una única cria cada tres a cinc anys. Les cries en néixer poden mesurar entre 4 i 4.6 metres i tenir un pes de 910 quilos

 

 

Què han descobert en aquest estudi científic?

Els investigadors van col·locar 16 dispositius de registre de so en femelles i es van recollir un total de 754 enregistraments. Una vegada analitzat, van descobrir que les mares produïen un so molt suau, curt i ronc, únicament perceptible a una curta distància. En canvi, les balenes joves i prenyades en la mateixa àrea produïen un repertori de sons completament diferent [veure imatge 5].

5.- Proporció de senyals de so d’alta i baixa amplitud produïdes per femelles lactants i balenes no lactants en les zones de cria.

Susan Parks, investigadora en la Universitat de Siracusa, explica “aquests sons es poden considerar gairebé com un xiuxiueig humà (…) permeten que la mare i la cria es mantinguin en contacte sense anunciar la seva presència a possibles depredadors en l’àrea”. Aquesta estratègia es coneix com cripsis, fenomen de camuflatge en el qual un organisme presenta adaptacions per a passar inadvertit als sentits d’altres animals. Els taurons blancs (Carcharodon carcharias) es poden veure de froma habitual en les zones de cria d’aquesta espècie de balena, i han estat documentats alimentant-se de balenes. També s’ha vist que les orques ataquen a les balenes franques i es veuen de manera freqüent en l’àrea de cria de balenes franques australs.

Aquest no és l’únic estudi que suggereix això. Dos estudis a Austràlia han mostrat l’evidència de cripsis acústica en mare i cria incloent la producció de so d’amplitud reduïda en les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) i so d’amplitud reduïda amb baixes taxes de crida en balenes franques australs (Eubalaena australis).

SubmonXiuxiuejant perquè els depredadors no ens sentin

Pesqueries ben gestionades i salut humana

on 21 d'Octubre de 2019

A SUBMON portem un temps involucrats en l’apassionant món de la relació entre la Salut Humana i la Salut dels Oceans. Avui compartim una recerca multidisciplinària en ciències marines, concretament relacionada amb la gestió pesquera amb l’objectiu de contribuir a millorar la salut humana.

Aquest estudi, realitzat per la Universitat de Lancaster (UK), proposa una nova perspectiva per a gestionar les pesqueries, no des d’una visió econòmica ni de conservació, sinó d’una millor nutrició als països costaners menys desenvolupats.

Small-scale fisheries in Ecuador

El peix, a més de proteïna o àcids grassos omega-3, és ric en molts micronutrients com el zinc, ferro o calci. Més de 2 bilions de persones en el món sofreixen deficiència de micronutrients, relacionades amb mortalitat maternal i problemes en el creixement. No obstant això, enfront de les costes de molts països costaners amb aquest greu problema es captura suficient peix com per a eliminar el problema per complet. Aquest peix, però,  se’n va a països del “primer món”, per a obtenir més diners, perquè ens alimentem nosaltres o donem menjar als nostres animals domèstics. Si arribés a la població local, en lloc d’exportar-se per raons econòmiques, es podria combatre de manera molt efectiva una gran part de la desnutrició en països costaners.

Una raó més per a consumir peix de manera responsable, sempre de proximitat, i a poder ser de pesca artesanal. Des de SUBMON portem anys donant suport a aquest tipus de pesca a Catalunya a través del projecte “Peix de Custòdia”. Aquí trobaràs un llistat de peixateries i restaurants que s’han adherit a aquesta iniciativa.

SubmonPesqueries ben gestionades i salut humana

Ser o no ser a la Llista

on 16 d'Octubre de 2019

Un espai al mar on s’hi trobi amb freqüència un grup matriarcal de catxalots, pot/ha de ser un espai protegit? I un on  hi mengi una població resident de cap d’olla gris?

Catxalot

Cap d’olla gris

La cosa no és tan fàcil, per una banda la Unió Europea mitjançant la Directivad’Habitats determina que s’han de declarar Zones Especials de Conservació (ZECs) a tots els espais que tinguin un Pla de Gestió  i que  hagin estat prèviament designats com Llocs d’Importància Comunitària  (LICs). Aquests son els espais que conformen la Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura2000 (la marina pel cas que ens ocupa avui) és una Xarxa d’espais naturals que alberga zones de reproducció, alimentació i estada d’espècies rares i amenaçades, i també uns hàbitats determinats. És una xarxa europea que  s’estén pels 28 països de la UE i pretén assegurar la viabilitat a llarg termini de els hàbitats i les especies més valuoses i amenaçades.

I quines son les especies per les quals es poden establri primer els LICs i després amb un Pla de Gestió les ZECs i per tant  esdevenir Espais Natura 2000 marins?…no pas totes les especies protegides. A la Llista dels Annexos de la Directiva d’Habitats s’ específica per a quines especies es pot i cal designar Zones Especials de Conservació i incloure-les a la Xarxa Natura 2000.  En termes marins son 16 espècies i 9 habitats, si contem ocells marins pujaríem a 60 especies.

Dofí mular

I tornant a la pregunta del principi sobre l’espai protegit per catxalots i caps d’olla… la resposta a la pregunta és NO. Amb la normativa actual no es poden establir ZECs a Xarxa Natura2000 marina per a catxalots o caps d’olla grisos. Només per a dues especies de cetacis es contempla aquesta possibilitat, les dues que son a la Llista, el dofí mular (Tursiops truncatus) i la marsopa (Phocoena phocoena).

Hi ha altres figures de protecció si, i des de SUBMON promovem iniciatives per a la protecció d’aquestes especiés amb diferents estratègies i intentant aportar informació per a poder canviar el seu  estatus de conservació i promoure’n la inclusió a l’Ànnex II. Tot però,més lent i menys regulat, per tant ara per ara si ets catxalot o cap d’olla, millor fer que se t’instal·lin els mulars a casa, o fer xarxa amb les marsopes per que estacionalment vinguin a menjar amb tu.

En aquest visor pots veure quins Espais Natura2000 hi ha al voltant d’on vius i fer cerques per saber per quins espècies s’ha designat: https://natura2000.eea.europa.eu/

SubmonSer o no ser a la Llista

Foques, dofins i Natura 2000 : col·laboració amb l’Ionian Dolphin Project

on 9 d'Octubre de 2019

Aquest octubre hem iniciat una col·laboració amb el Ionian Dolphin Project de Tethys Research Institute per els propers tres anys en un projecte que mitjançant la recerca vol facilitar la incorporació d’una gestió adecuada de les poblacions de mamífers marins en el  Pla de Gestió de l’Àrea Natura 2000 del Mar Jònic Interior, a Grècia.

La  recopilació de dades i les reunions amb els diferents stakeholders permetran estructurar un procés participatiu que tindrà com a objectiu consensuar el Pla de Gestió per la zona .

L’Àrea Natura 2000 del Mar Jònic Interior, oficialment catalogada com  –  és una zona extensa de  88250 Ha de les quals el 98% son zona marina. D’entre les especies de l’Annex II de la Directiva Hàbitats que van permetre catalogar l’Àrea com a LIC (lloc d’interés comunitari) en destaquen  el  dofí mular (Tursiops truncatus) el vell marí (Monachus monachus) i la tortuga verda (Chelonia mydas). A més la zona s’hi troben gran i denses extensions de  Posidònia (Posidonia oceanica) una planta marina protegida també per la legislació europea. El dofí comú (Delphinus delphis) i la nacra (Pinna nobilis) son també especies present a l’Àrea amb altres graus de protecció.

L’Àrea Natura 2000 esta delimitada a l’oest per  les tres gran illes jòniques de Lefkada, Ítaca  i  Kefalonia, al nord i a l’est per la Grècia continental i en l’arc sud per un seguit d’illes i illeto més petites com Arkoudi, Meganisi, Kithros, Skorpios, Skorpidi, Sparti, Madouri, Formikoula, Atokos, Kalamos, Kastos i  Vromonas.

 

L’Ionian Dolphin Project, un projecte de Tethys Research Institute porta treballant més de 25 anys a la zona i te com a missió assegurar la viabilitat a llarg termini dels mamífers marins a les aigües costaneres del mar Jònic.

SubmonFoques, dofins i Natura 2000 : col·laboració amb l’Ionian Dolphin Project

Iniciem la col·laboració amb el projecte LIBERA, amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació de la Posidonia oceanica

on 1 d'Octubre de 2019

El projecte LIBERA, impulsat per SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes, té l’objectiu d’alliberar als espais naturals de residus.

Dins dels espais naturals, el medi marí tendeix a quedar relegat a un segon pla, pel fet de ser molt menys visible que el terrestre. Per aquesta raó, s’ha signat un acord de col·laboració amb l’esmentat projecte, amb l’objectiu de realitzar una sèrie d’actuacions de retirada de residus de grans dimensions que estiguin ubicats a sobre les praderies marines de posidònia (Posidonia oceanica), impactant-la. Donant suport aquestes actuacions també es realitzaran accions de sensibilització per tal d’evitar l’abandonament de residus al medi marí i s’obtindrà material gràfic dels residus presents. Aquestes actuacions es duran a terme en diferents zones del litoral mediterrani espanyol: al Cabo de Gata (Almeria), a l’Illa de Tabarca (Alacant), a La Azohía – Cabo Tiñoso (Múrcia) i a Cadaqués (Cap de Creus, Girona).

Submon ecoembes

S’ha de tenir en compte que a nivell global arriben als mars i oceans aproximadament 10 milions de tones de deixalles cada any, de les quals s’estima que el 80% té el seu origen al medi terrestre, essent el 20% restant resultat de les activitats al medi marí, tals com la pesca o la navegació. Aquestes deixalles suposen una greu amenaça per la vida marina, afectant negativament a espècies i a ecosistemes tan importants com les fanerògames marines.

En ocasions al litoral hi ha deixalles de mida gran que són difícils d’extreure, ja que requereixen de personal qualificat i de maquinària específica. Com a exemples d’aquests residus s’hi podrien incloure blocs de formigó o altres elements utilitzats pel fondeig d’embarcacions (cadenes, àncores o qualsevol altre element pesat), aparells o altres elements relacionats amb la pesca (com xarxes, nanses, etc.), restes d’embarcacions, mobiliari urbà, etc. Aquests elements poden estar ubicats o instal·lats a sobre de praderies de fanerògames marines, impactant-les. Aquest és el cas de la posidònia, que pateix aquest impacte malgrat ser una espècie que es troba protegida tant a nivell nacional com internacional, sent, per exemple, catalogada com a hàbitat d’interès prioritari per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE).

Submon ecoembes

Les actuacions que es duran a terme per retirar els residus de grans dimensions ubicats sobre la posidònia es realitzaran en dues fases: una primera, de localització, geoposicionament i valoració i una segona, d’extracció i gestió d’aquests residus.

En la primera fase es definiran zones de cinc hectàrees de superfície amb presència de posidònia o altres fanerògames marines dins de les zones d’actuació. Es recorreran aquestes zones per tal de localitzar-hi residus que impactin a la posidònia per tal de fotografiar-los i geoposicionar-los amb un GPS. Abans de realitzar l’extracció dels residus localitzats, es valorarà el tipus de residu del que es tracta i la seva possible integració a la praderia. Aquesta integració es produeix quan el residu, a causa del seu pes, del temps que porti a sobre de la praderia i del tipus de sediment, s’hi incrusta, implicant l’acció d’extracció un major impacte sobre la posidònia que el que produïa el propi residu. Per últim, un cop s’hagi valorat la idoneïtat de la retirada d’aquests residus es procedirà a la seva extracció, mitjançant un equip de bussejadors professionals, per tal de ser correctament transportats i tractats per una empresa certificada de gestió de residus.

Podeu obtenir més informació sobre el projecte a la seva pàgina web.

SubmonIniciem la col·laboració amb el projecte LIBERA, amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació de la Posidonia oceanica